Author: Berta Manau Garriga
Read the full article by downloading it below.
Abstract
Veient la situació mundial, on estats estan discutint els drets reproductius de les dones i les xarxes socials estan plenes de missatges masclistes, és de gran importància saber d’on ve el feminisme, en quin punt ens trobem i quines són les seves característiques i crítiques. A partir d’una recerca bibliogràfica, el treball destaca les característiques principals del feminisme de la quarta ona i l’impacte que hi han tingut les xarxes socials.
Introducció
El feminisme s’inicia formalment el 1837, quan el filòsof Charles Fourier li posa aquest nom als diferents moviments que donaven suport al sufragi de les dones. És un terme que amb el temps engloba molts tipus de feminismes diferents, però una cosa en què tots estan d’acord és en aconseguir la igualtat entre els gèneres, inicialment entre homes i dones, a partir de generar un impacte en la política, l’economia i les arrels de les societats modernes. Una de les maneres més clares i importants amb les que el feminisme volia i vol aconseguir una millor representació dels diferents gèneres, ha estat a partir dels mitjans de comunicació. Primer els diaris, després la ràdio, la televisió i l’internet, de manera progressiva. Hi ha debat sobre quan s’inicia el feminisme, alguns teòrics diuen que es va engegar en l’antiga Grècia, d’altres a l’època medieval. Avui en dia s’ha arribat al consens que el feminisme es divideix en 4 ones, cada una representant un moment concret del moviment fins a l’actualitat.
Ens centrarem en l’inici de la primera ona, el 1848 amb la Senneca Falls Convention. Aquesta primera ona es va centrar en els Estats Units d’Amèrica, amb influències de Mary Wollstonecraft (The Vindication of the Rights of Women, 1762) i de John Stuart Mill (The Subjection of Women, 1866). El moviment feminista estava centrat en la insatisfacció de les dones i la desigualtat de drets a l’hora de treballar, estudiar, la seva reproducció, la propietat, i sobretot el vot. El seu activisme se centrava a crear visibilitat amb escrits, discussions, diaris i discursos. En aquella època la societat encara era molt racista, fent que el moviment no incoïs a les dones de color.
Amb la victòria del sufragi universal s’inicia la segona ona del feminisme. Aquesta ona s’obre en el món de la postguerra, on es comencen a posar en dubte els rols de gènere que defineixen a les dones i a sorgir moviments socials destinats als drets civils. L’objectiu d’aquesta ona era aconseguir la igualtat de drets, els drets reproductius i la llibertat sexual. El feminisme es va veure influenciat per idees neo-Marxistes i la teoria de la psicoanàlisi, fent que el moviment comencés a relacionar-se amb altres crítiques socials cap al capitalisme, l’heterosexualitat
normativa, diferenciant entre gènere i sexe, i el patriarcat. Durant els 60’ i els 80’ hi va haver un decreixement de les dones en posicions de poder dintre de les telecomunicacions, passant a treballar en posicions inferiors, sent efectivament esborrades o objectificades en els mitjans de comunicació. No va ser fins al setembre de 1684 que el Consell d’Europa va declarar la igualtat entre els homes i les dones en els mitjans de comunicació.
A partir del 1660 el feminisme evoluciona a la tercera ona, centrant-se en la interseccionalitat del feminisme i les noves oportunitats de visualització gràcies a l’internet. Contrari a la primera i la segona ona, les dones van agafar tot allò que fins aquell moment s’havia considerat opressiu cap a les dones i ho van voler resignificar, donant a entendre que les dones podien ser “femenines” i intel·ligents a l’hora. És en aquesta època que les dones se sexualitzen de manera voluntària com a protesta cap a l’objectificació no consentida del patriarcat. Durant aquest període les dones també van poder crear els seus propis programes, webs i blogs. El moviment va deixar de centrar-se només en la dona blanca i va començar a tenir en compte al col·lectiu LGTB+ i a dones de color, fent que el moviment creixés molt més ràpidament. En aquest moment el feminisme va començar a interpretar-se de diferents maneres. Una de les que més populars era un feminisme que barrejava els rols tradicionals amb els desitjos liberals de la societat capitalista. Aquesta tercera ona va trencar molt amb les anteriors, sobretot perquè les feministes no s’identificaven amb el col·lectiu “feminista”, ho veien com problemes més individuals i que gairebé ja havien arribat al seu objectiu i que, per tant, ja no era necessari, fent que el feminisme deixés l’esfera pública i passes a ser més acadèmic.
Finalment, hi ha la quarta ona, en la que ens trobem actualment i que encara s’està materialitzant. Aquesta quarta ona es caracteritza per les mobilitzacions en línia després de l’aparició de les xarxes socials com Instagram, Facebook, YouTube, etc. Gràcies a això el feminisme torna a l’esfera pública amb moviments socials en línia com el #NiUnaMenos i el #MeToo. Aquestes xarxes socials posen en contacte a dones de tot el món, fent que aquesta lluita es converteixi en un moviment social global. Tot i això, la gent encara té alguns problemes amb la paraula “feminisme”, ja que la relacionen amb el seu passat més radical o perquè creuen que dona a entendre que hi ha un binarisme de gènere i que només les dones en poden formar part. Amb aquests dubtes la paraula feminisme ha deixat de buscar només la igualtat per a les dones si no que busca l’equitat entre tots els gèneres.
El feminisme ha evolucionat molt des dels seus inicis per moltes raons diferents que no són l’objecte d’estudi d’aquest article, però sempre tenen en comú el mateix: la insatisfacció de les dones amb la seva posició social envers els homes. A la primera ona perquè no podien votar, a la segona perquè no volien seguir els rols de gènere, a la tercera perquè no incloïa a tothom i a la quarta perquè encara no s’ha arribat a l’objectiu d’igualtat. Els mitjans de comunicació han sigut una de les eines més importants per aquest moviment, siguin la televisió i la ràdio o l’internet i les xarxes socials, sent aquesta última la que més canvi ha generat des de la dècada del 2010. És per aquesta raó que ens fa falta entendre quin ha estat l’impacte real de les xarxes
socials en el moviment, com ha evolucionat la quarta ona, quins conceptes són els més característics i quines crítiques es fan al feminisme actual.
La Quarta Ona
La quarta ona del feminisme encara és només una teoria en desenvolupament, no hi ha una definició clara sobre aquesta, ja que fins i tot els mateixos experts tenen debats sobre si aquesta ja s’ha materialitzat o no. En tot cas, les xarxes socials han tingut un impacte molt important en els moviments socials en general, no només en el feminisme. Aquestes han permès una connexió molt més ràpida entre les persones, donant la possibilitat de crear xarxes que s’estenen per tot el món. Amb aquestes novetats els moviments socials passen de ser de nivell local i nacional, a moviments socials globals, connectant a persones de tot el món per aconseguir uns objectius comuns. És innegable l’impacte que han tingut les xarxes socials en el moviment feminista, sigui suficient per generar un canvi d’ona o simplement una nova manera de fer activisme. Molts teòrics creuen que, efectivament, ha començat la quarta ona, ja que, contrari al que alguns altres acadèmics creuen, el fet que hi hagi més presència digital dona pas a totes aquelles noies més joves i a les que no poden participar en l’activisme clàssic, una oportunitat de formar part d’aquest moviment, iniciant la quarta ona del feminisme marcada per l’activisme en les xarxes socials.
Assumint que la quarta ona s’està materialitzant, aquesta ja ha rebut algunes crítiques, sobretot en el que té a veure amb la inclusió. Les xarxes socials són un món nou on moltes persones no hi estan incloses, sobretot gent gran, que es veuen desplaçades per les diferències generacionals, Aristea Fotopoulou (2016) esmenta que les feministes més grans sentien que hi havia un distanciament molt gran amb les feministes joves, una distància que amb les noves tecnologies i les xarxes socials només fa que fer-se més gran. Aquest col·lectiu no és l’únic, la gent de baixos recursos que no té accés a aquestes tecnologies o a l’internet també tenen dificultats per participar, ja que, cada cop més, l’activisme es fa per les xarxes socials o internet en general. Fins i tot la gent jove té dificultats per informar-se correctament en les xarxes. En l’estudi de Silvia Gas Barrachina (2016) es veu com Instagram, una xarxa social més utilitzada per la gent jove, acostuma a ser contingut més artístic com caricatures o fotografies, fent difícil que la gent jove s’informi prou i conegui comunitats digitals feministes per sentir que formen part del moviment. Generalment, la gent és molt escèptica sobre l’activisme online, no ho consideren activisme real sinó que ho veuen com una manera de sentir-se millor amb un mateix sense necessitat de fer cap esforç per participar en el moviment. Això es qüestiona sovint perquè no es confia en la força per generar canvis de l’activisme electrònic.
La rapidesa de les xarxes socials ha contribuït en la creació de la “call out culture”, aquesta és una cultura que gira entorn de cridar l’atenció a totes aquelles persones o empreses que han dit o fet coses sexistes amb l’objectiu de fer que rebin conseqüències per les seves accions1. Aquesta cultura del “call out” ha estat criticada per posar èmfasi en les persones individuals que han fet aquestes accions en comptes dels problemes estructurals que es consideren més importants.
L’activisme online també ha ajudat moltes dones a trobar un espai en el qual compartir les seves experiències amb el sexisme i aconseguir suport d’altres dones que s’han trobat en situacions similars, però aquests espais no sempre són segurs. Hi ha hagut molts casos en qui dones, feministes o no, han estat exposades a missatges violents com amenaces de mort i de violació2.
El feminisme de la quarta ona no es defineix només pel canvi en com la gent fa activisme i participa en els moviments socials, sinó també per la interseccionalitat. Aquesta interseccionalitat no és un concepte nou, les dones negres porten des de la primera ona parlant-ne. Quan parlem d’interseccionalitat fem referència a la idea que les persones formen part de diferents grups segons l’ètnia, la classe, la raça, la identitat sexual, etc. Aquests grups es troben entre ells, i depenent d’on et trobis en aquestes categories pots patir més d’una discriminació com racisme, xenofòbia, homofòbia, classisme, etc. En el cas de les dones negres, elles no estaven incloses en el moviment feminista de les primeres ones, ja que aquest no era interseccional i, per tant, no tenia en compte altres discriminacions que poden patir altres col·lectius vulnerables.
Un altre fenomen que ha ajudat a la popularitat del concepte d’interseccionalitat és la difuminació del gènere: ja no és binari. Filòsofs com Judith Butler parlen del gènere com un constructe social separat del sexe biològic i són partidaris de la seva deconstrucció. Aquesta idea del gènere ha estat molt important per al feminisme perquè qüestiona la idea de dona imposada pel patriarcat. No només això, aquesta idea també ha estat molt important per evitar que el feminisme actual, que lluita per la igualtat entre totes les persones, torni a estar dominat per les dones blanques heterosexuals. Hi ha alguns teòrics que critiquen a la deconstrucció del gènere perquè el concepte està basat en la idea que el gènere no depèn del sexe biològic, una idea que només es pot concebre si has viscut a occident3. En molts països del món les dones i nenes no tenen drets que a occident es van aconseguir amb la primera ona, rebent violència i discriminació pel seu sexe biològic i aquelles característiques que es relaciona amb aquest. Això fa que molts dels moviments socials que es duen a terme als països d’occident no serveixin de res a les dones que es troben en aquests contextos. El fet que hi hagi tanta interseccionalitat també fa que el feminisme no sigui un moviment unificat. Hi ha moltes maneres diferents en les quals la gent entén el feminisme, fent que l’acció col·lectiva sigui molt més difícil. A les xarxes socials veiem que existeixen grups com les TERF, un grup de dones feministes que exclouen a la gent trans del seu discurs.
Una de les coses que tenen en comú la tercera i la quarta ona és que totes dues posen la mirada en l’individu, ignorant el col·lectiu. Aquesta falta d’empatia es deu a la influència dels valors neo-liberals i capitalistes, que posen com a prioritat el benestar propi abans que la lluita per al moviment. El feminisme liberal és el clar reflex d’aquesta influència i no és nou, va tenir una forta presència durant la segona ona i ha anat ofuscant als altres corrents feministes. S’enfoca en la independència i l’autosuficiència de les dones en la seva vida personal, principalment en l’àmbit de la feina, fent que el feminisme es redueixi a la capacitat d’escollir, sense qüestionar l’estructura social. Es considera que la decisió d’una dona és feminista pel simple fet que l’ha fet una dona, si aquesta decisió té un impacte negatiu en altres dones o si simplement segueix l’estructura patriarcal. Per posar un exemple: una dona que escull dedicar-se a la pornografia de manera voluntària no és una decisió feminista, ja que aquesta indústria existeix al voltant de l’objectificació, la sexualització, l’explotació i la violència sexual cap a les dones.
El feminisme radical s’oposa a les idees del feminisme liberal, ja que el seu objectiu és erradicar la supremacia masculina en tots els àmbits de la vida social i econòmica, rebutjant a la vegada l’hegemonia del gènere binari. El feminisme radical va ser un dels corrents que més va contribuir al feminisme de la segona ona, però va anar desapareixent, ofuscat pel feminisme liberal. Actualment, aquest feminisme pràcticament no existeix, però ens ha deixat el feminisme cultural. El feminisme cultural és molt semblant al radical, busca acabar amb la supremacia masculina de la vida social i econòmica, però en comptes de rebutjar els gèneres, és partidari de substituir els valors masculins pels femenins, és a dir, fer-los la nova norma.
Aquests diferents tipus de feminisme conviuen en el mateix espai i sembla que cada cop n’hi ha més, fent que ja no es parli de feminisme sinó de feminismes. Les xarxes socials han contribuït en la popularització del feminisme, fent que sigui un tema de discussió constant, tant en xarxes socials com en les notícies. Aquesta popularitat també va acompanyada del que s’hi oposa, el masclisme popular. Aquestes dues ideologies atrauen molta gent amb els mateixos ideals, per això Banet-Weiser (2018) diu que existeix el feminisme popular i el masclisme popular simultàniament en una lluita constant per veure qui té més visualitzacions. En el mateix text, Banet-Weiser, dona una definició del masclisme popular: l’objectificació, deshumanització i devaluació de les dones. Aquest sorgeix com a reacció a la popularitat del feminisme, cada cop que el feminisme avança més amenaçats se senten i, per tant, contraataquen amb més masclisme, naixent així el que es coneix com a Incels (Involuntarily celibate), un grup d’homes que culpen a les dones i al feminisme per la seva falta de relacions sexuals. Això no només ho veiem en les xarxes socials, la política també es veu influenciada per aquest masclisme popular, fent que els governs segueixin aquesta ideologia 18. També veiem un canvi en la manera d’expressar el masclisme, en les altres ones el masclisme s’expressava més en espais privats com a casa, però actualment el masclisme és públic, amb pòdcasts, vídeos, publicacions, que comparteixen aquestes idees.
Conclusions
Com hem vist durant el text, el feminisme de la quarta ona ha estat molt influenciat per les xarxes socials, han facilitat la participació en el moviment feminista, han connectat a feministes del tot el món, han fet que el moviment sigui més inclusiu i han fet que el feminisme sigui molt més directe i agressiu comparat amb les ones anteriors. Tot i això, aquest no queda curt de crítiques i problemes, des de la desconfiança en l’honestedat de l’activisme en xarxes i la divisió del moviment, fins a la creació del masclisme popular. El feminisme de la quarta ona és molt diferent de
les anteriors, però no és un feminisme nou, és la continuació i l’agrupació de tot allò per al qual van lluitar en el seu passat que encara no s’ha aconseguit i que actualment s’està tornant a veure amenaçat en les xarxes socials i en les mateixes institucions governamentals. És molt difícil saber com evolucionarà el feminisme, especialment tenint en compte la situació sociopolítica i econòmica del món, però s’ha de continuar endavant, per molt que no es conegui on està el final, per aconseguir la igualtat entre les persones independentment del gènere amb què s’identifiquin.
Referències
- Fill, K. (2013, 21 of March. ’Sexism’ Public-Shaming Via Twitter Leads To Two People Getting Fired (Including The Shamer). Forbes,
https://www.forbes.com/sites/kashmirhill/2013/03/21/sexism-public-shaming-via-twitter-leads-to-two-p eople-getting-fired-including-the-shamer/ ↩︎ - Spring, M. (2021, 18 of October). I get abuse and threats online – why can’t it be stopped?. BBC, https://www.bbc.com/news/uk-58924168 ↩︎
- Boucher, G. (2006). The politics of performativity: A critique of Judith Butler. Parrhesia, 1(1), 112-141.
parrhesia01_boucher-libre.pdf ↩︎
Rampton, M. (2015). Four waves of feminism. Pacific University Oregon, 25, 1-10. http://gdelaurier.pbworks.com/w/file/fetch/134554611/Four%20Waves%20of%20Feminism%20_%20P acific%20University.pdf
Malinowska, A. (2020). Waves of feminism. The international encyclopedia of gender, media, and communication, 1, 1-7.
https://d1wqtxts1xzle7.cloudfront.net/66702795/waves_of_feminism_2_-libre.pdf?1619558597=&resp onse-content-disposition=inline%3B+filename%3DWAVES_OF_FEMINISM.pdf&Expires=1748118715 &Signature=fkoT~apMoNKnKxUNyBQ0DbnhOjTNOLX6TOE1A2kdCpJAVekZEEByYrO8hez~z7VoLjd zTNfLA8NyI3L60oJ1R5LVwl~wUrOPio9eAT3DK9td6LppbKrfXPLFmscs6zaTRiKj~5DDQA9-x6DTfAx DxXzjgGxz0vkgh81e1c0GiqqBQgOp0v~PtrVOMfHFOaq5zAuHSALArNyLjTUtEHVNiXu4IZoId8s~rOa gxUXG~cGpkZLKYU4oSk4O1viNLZs3sXePh1p8-bvo-Z-J6Jwp8CPnDZ9bYhKIk3yGIDzO9lGOcny5m EUU2otGqjIb9gPf05rJdphUMhKPAEF5Kq8bWg &Key-Pair-Id=APKAJLOHF5GGSLRBV4ZA
Peroni, C., & Rodak, L. (2020). Introduction. The fourth wave of feminism: From social networking and self-determination to sisterhood. Oñati Socio-Legal Series, 10(1). https://opus.us.edu.pl/info/article/USLdc75240952574f2eb702697289b9aa06/
Day, K., & Wray, R. (2018). Fourth-wave feminism and postfeminism: Successes and failures. Transform: A Journal of the Radical Left, 4, 113-137. https://eprints.leedsbeckett.ac.uk/id/eprint/7735/1/FourthWaveFeminismAndPostfeminismSuccessesA ndFailuresAM-WRAY.pdf
Barrachina, S. G. (2019). ¿ En qué contribuye el feminismo producido en las redes sociales a la agenda feminista?. Dossiers feministes, (25), 147-167. https://raco.cat/index.php/DossiersFeministes/article/view/361591/456220
Fotopoulou, A. (2016). Digital and networked by default? Women’s organisations and the social imaginary of networked feminism. New media & society, 18(6), 989-1005. https://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/1461444814552264
Butler, J. (2002). Gender trouble. routledge. https://www.taylorfrancis.com/books/mono/10.4324/9780203902752/gender-trouble-judith-butler
Peña-Fernández, S., Larrondo-Ureta, A., & Morales-i-Gras, J. (2023). Feminism, Gender Identity and Polarization in TikTok and Twitter. Comunicar: Media Education Research Journal, 31(75), 47-58. https://files.eric.ed.gov/fulltext/EJ1384760.pdf
Baehr, A. R. (2013). Liberal feminism. Stanford encyclopedia of philosophy. https://www.degruyterbrill.com/document/doi/10.1515/9780271063133-012/html
Willis, E. (1984). Radical feminism and feminist radicalism. Social text, (9/10), 91-118. https://www.jstor.org/stable/pdf/466537.pdf?refreqid=fastly-default%3A26b1aa08d6ac799cfc56cb55ab 507e53&ab_segments=&initiator=&acceptTC=1
Alcoff, L. (1988). Cultural feminism versus post-structuralism: The identity crisis in feminist theory. Signs: Journal of women in culture and society, 13(3), 405-436. https://d1wqtxts1xzle7.cloudfront.net/95648479/f43de97a34ad81206a0c44b76562c1ecb982-libre.pdf?1670861135=&response-content-disposition=inline%3B+filename%3DCultural_Feminism_versus_P ost_Structural.pdf&Expires=1748399829&Signature=KHybUZ~7U62yxSIuC7KYm4lhGfU8KH0EfKMH 6185~cGLO5bVJ03nALDspUAixc8A8qG4EIIZRGsfM1UZJGUL3nb2jXKY5I2wK7Ol69nkFh8q6RdVAVBdF7aNiwXikWMI5Qjnln9Q3jjdQiWTyptYjptMzj3nbJnuwAc~bKuzjdw-ic6ks3MxuxioPxE6ZPahr43vQ1 EPbQ2oEMpiG3A5nCFWmsm48sQdFb5L8o1yDq5dhV~QBaCtmuxP8kw-8i83U9ljtMKJQl6kKOdZbE zV-aTytBskqB3N6zbuUdH8G72c-y9qOboQZur25pe6C5DKjk~hSTydaJjjc23eJBLyqA &Key-Pair-Id= APKAJLOHF5GGSLRBV4ZA
Banet-Weiser, S. (2018). Empowered: Popular feminism and popular misogyny. Duke University Press. https://books.google.es/books?hl=en&lr=&id=pw5zDwAAQBAJ&oi=fnd&pg=PA1983&dq=Banet-Weis er,+2018&ots=8P2iv5zpJO&sig=1w1VDDWfSw9zRUlbGKqIuj9xXg4&redir_esc=y#v=onepage&q=Ban et-Weiser%2C%202018&f=true
Tortajada, I., & Vera, T. (2021). Feminismo, misoginia y redes sociales. Investigaciones feministas, 12(1), 1-4.
https://d1wqtxts1xzle7.cloudfront.net/79850493/4564456556049-libre.pdf?1643486378=&response-c ontent-disposition=inline%3B+filename%3DPresentacion_del_monografico_Feminismo_m.pdf&Expir es=1748477223&Signature=UkL49~-ja930vEXUEmSza3sg6KlBX~ZgIxxW2zJm9DdGDEAi5OxjuMA GqWBLrvvZKKj7JtpBFoD9mpLhyRTq99dygpQwblZFw69sMrRGOK6o-EI9qvtGlVpyhKEGsEqmOspN zDZ7zhwRJ1b253D2L-KHMF9JlFHn4mxlleNDBBKKT86MNDTWWhIS0ciuoofoiwzYtTVirn~Zw0TdjH5 qr~YEF8IqPMwXPU9SgekZ2V-YgCXn-QW~FKifS4fjgibCYlFcZx~RrGo6EPeEDZJEHXQnb1KBc9Pug sGIr8~ZwRTR4SK4zpmashekR3MwbNtzSIfY3Mh-AiJkLQksm2YjLQ &Key-Pair-Id=APKAJLOHF5G GSLRBV4ZA
Defending Women From. (2025, 20 of January). Defending Women From Gender Ideology Extremism And Restoring Biological Truth To The Federal Government. The White House. https://www.whitehouse.gov/presidential-actions/2025/01/defending-women-from-gender-ideology-ext remism-and-restoring-biological-truth-to-the-federal-government/
Mohajan, H. (2022). Four waves of feminism: A blessing for global humanity. https://mpra.ub.uni-muenchen.de/114328/1/MPRA_paper_114328.pdf
Sharkey, G. (2022). Failure to thrive: Incels, boys and feminism. Continuum, 36(1), 37-51. https://www.academia.edu/65911789/Failure_to_thrive_incels_boys_and_feminism
Willem, C., & Tortajada, I. (2021). Gender, voice and online space: Expressions of feminism on social media in Spain. Media and Communication, 9(2), 62-71. https://www.cogitatiopress.com/mediaandcommunication/article/viewFile/3851/2010
Ott, K. (2018). Social media and feminist values: aligned or maligned?. Frontiers: A Journal of Women Studies, 39(1), 93-111. https://www.jstor.org/stable/10.5250/fronjwomestud.39.1.0093?seq=1
Jackson, S. (2018). Young feminists, feminism and digital media. Feminism & psychology, 28(1), 32-49.
Ma, S., Zheng, F., & Zou, Z. (2022, June). How social media impacts the feminism movement. In 2022 8th International Conference on Humanities and Social Science Research (ICHSSR 2022) (pp. 560-564). Atlantis Press.
Caballero-Gálvez, A. A., Zaera, A., Tortajada, I., & Willem, C. (2022). Fe-MI-nismo en las redes sociales: riesgos y oportunidades para el feminismo contemporáneo. Atlánticas. Revista Internacional de Estudios Feministas, 7(1), 62-87.