Amb Luz Parrondo i Ernest Solé
Author: JAUME VIÑAS I TARRADAS | From Why Economics 2024
En certs punts de la història podem observar canvis tecnològics que han capgirat l’statu quo econòmic i han creat un nou paradigma de treball. Tot i que la revolució en les intel·ligències artificials i les criptomonedes pugui semblar relativament poc rellevant, no deixa de tenir un impacte real en l’organització empresarial i social. Ens toca a nosaltres assumir el repte de l’adaptació econòmica a aquestes dues tecnologies. A través de la sessió de Why Economics, amb la ponència d’Ernest Solé i de Luz Parrondo, va sorgir un debat i discussió que m’agradaria resumir-vos amb aquesta crònica.
Per començar a escalfar i donat que es feia des del Pompeu Research Club, vam encetar la xerrada parlant del paper de l’investigador en la recerca. La preocupació fonamental de qui investiga actualment sembla ser la repercussió de l’article. Primer que el paper tingui prou cites i després que les citacions no siguin endogàmiques (és a dir que l’impacte vagi més enllà dels companys d’ofici).
Encara que sembli que cada publicació sigui un granet de sorra, Solé ens va recordar que moltes descobertes no tenen aplicació fins anys després i que no cal desesperar-se. Parrondo, per altra banda, ens animava a fer investigació per temes pioners, on la recerca té molt més ressò.
El debat i la discussió va venir més endavant. Quins seran els efectes de la intel·ligència artificial en el mercat laboral? Les criptomonedes seran el futur?
Segons Solé, la IA ha vingut per ajudar-nos i no desplaçarà els treballadors humans. Lluny de ser com una revolució mecànica de caràcter substitutiu, aquesta complementarà les nostres decisions.
Però, de fet, la IA es caracteritza precisament per sobrepassar als humans en unes capacitats que fins ara associàvem a la més profunda humanitat! Això és el que ens fa por i el que ha generat aquesta urgència mediàtica al seu voltant. Davant d’aquesta inquietud, Luz Parrondo ens va revelar una faceta que molts desconeixíem i que apuntava a l’ús de la filosofia i la història per respondre les preguntes més fonamentals. Cal contemplar la nostra educació amb altres ciències socials molt més humanistes per poder entendre de debò el mecanisme econòmic.
I de seguida vam obrir la capsa de pandora. En la previsió que la intel·ligència artificial sigui absolutament independent i capaç d’organitzar l’economia ella sola, seria factible una renda universal? Podríem trobar una solució estatal amb què donar diners a tothom a través de les rendes d’una tecnologia hiperproductiva? Però quins problemes d’incentius hi hauria? Seria factible?
La posició majoritària és la de rebutjar la renda universal. En aquest rebuig, però, no descartem altres possibles escenaris, distòpics, on les mateixes empreses ens pagarien per consumir. Com fa coca-cola amb els seus anuncis milionaris. Com amb la televisió. En les que el que paguen aquestes empreses per què consumim els genera rendes molt més grans. Però això només enforteix el seu poder i genera potencialment molta més desigualtat.
Sense anar a cap extrem, potser més que una renda universal, el que cal és enfortir el paper de l’estat i permetre, a mesura que augmenta la productivitat, una major retribució per tothom o permetre menys hores de treball. Aquest és un problema que tenim pendent de solucionar des de finals dels 70 i que «no està prou de moda». Treballar menys, cobrar més. Enfortir l’estat del benestar. Reduir la bretxa productivitat-desigualtat que ascendeix perillosament en les nostres economies.
Tampoc vam poder aprofundir massa en un tema tan extensiu. Vam acabar derivant pels camins de la inherència de la voluntat de treballar en els humans. Vam continuar parlant de Catalunya i la cultura emprenedora. Solé va posar-hi èmfasi i diversos exemples, donant ànims a tothom a la sala a no tenir por a l’emprenedoria, i menys al fracàs.
Movent-nos a l’últim tema, Parrondo va encetar el debat sobre les criptomonedes. Encara que estudiï les criptos, ella és crítica amb tot el moviment especulatiu i ens centra en el que és realment important d’aquesta revolució tecnològica.
Els bitcoins, lluny de ser la moneda del futur, sembla que es convertiran en un «actiu sense passiu» en el món de la comptabilitat. Un fenomen només possiblement equiparable als actius immobiliaris o a l’or. En canvi, la tokenització de l’economia va molt més enllà, permetent contractes intel·ligents, carteres tokenitzades i una economia que es podria descentralitzar completament.
Això xoca amb plantejaments futuristes on la moneda digital controla les nostres transaccions i la privacitat és mínima. Per exemple, experiments per portar endavant un euro digital per part del BCE estan xocant amb molts obstacles que dificulten la seva implantació a mitjà termini. Les implicacions no només econòmiques, sinó també ètiques i morals posen sobre la taula els perills que podria comportar una revolució monetària d’aquesta mena.
En resum, la xerrada va ser una marató pels reptes de l’empresa i les finances que s’esdevindran en un futur cada vegada més proper. Uns escenaris que tampoc són esfereïdors, però que porten uns quants maldecaps a moltíssims economistes. Precisament per què aquests temes tracten sobre un present molt recent i un futur mitjanament llunyà, la discussió és inacabable i els detalls són infinits. De totes maneres, vam haver d’acabar la sessió per què ens ho manava el rellotge, aplaudint als dos ponents per una sessió tan enriquidora.