Explicant l’ IPC

Autores: ABEL REAL y JÚLIA BULLET

Descarga el artículo en PDF a continuación:

1.   MOTIVACIÓ

Avui dia l’IPC és un dels indicadors que sona més a les notícies econòmiques. A més, molta gent parla sobre l’IPC en referència si els preus dels productes que consumeix han pujat o han baixat. Un grup de la societat que sempre té en boca l’IPC són els pensionistes, que tantes manifestacions han fet per tal d’ajustar l’IPC amb les seves pensions. Què hi ha de veritat darrere de tot això?

En aquest article tractarem d’explicar què és l’IPC, com es calcula i quines són les seves principals mancances. És fonamental entendre què mesura l’IPC per tal de poder parlar amb propietat a l’hora de discutir al voltant d’aquest indicador.

2.   INTRODUCCIÓ

2.1. QUÈ ÉS

L’Índex de Preus de Consum (IPC) és un indicador, que es publica mensualment, que té com a objectiu mesurar l’evolució del nivell de preus dels béns i serveis de consum adquirits per les llars residents en Espanya.

Les aplicacions són diverses i de gran transcendència en àmbits econòmics, jurídics i judicials. Encara que s’utilitza principalment com a mesura d’inflació, també s’usa en la revisió dels contractes d’arrendament d’immobles, com a referència en la negociació del salari, en la fixació de les pensions, en l’actualització de les primes d’assegurances… 

L’organisme encarregat de calcular-lo és l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el qual a més elabora l’índex de Preus de Consum Harmonitzat (IPCH). 

2.2. COM ES DEFINEIX

L’IPC és un indicador que només té sentit quan s’estableixen comparacions en el temps. A més de la comparabilitat temporal per tal que l’índex sigui precís ha de tenir la qualitat de ser representatiu, és per això que l’índex s’ha d’adaptar a la realitat econòmica del moment. Les dades per l’actualització de l’indicador, així com la renovació de la composició de la cistella en el canvi de base s’obtenen a través de l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF).

Però primer de tot cal saber què inclou la definició de despesa. Segons l’INE “la despesa de consum és el flux monetari que destina la llar i cada un dels seus membres al pagament de determinats béns i serveis, amb destinació a la llar pròpia o per ser transferits gratuïtament a altres llars o institucions”.

Del camp de consum de l’IPC s’han eliminat el valor dels béns rebuts en espècie en concepte d’autoconsum, autosubministrament, salari en espècie, menjars gratuïts o bonificats i el lloguer imputat de l’habitatge en el qual resideix la llar, quan és propietari de la mateixa o la té cedida gratuïtament o semi gratuïtament per altres llars o institucions. També s’han suprimit alguns impostos no considerats de consum.

Per tal d’adaptar l’IPC als requisits del Sistema Europeu de Comptes (SEC) s’han de considerar les ponderacions netes en assegurances, s’han d’eliminar les compravendes entre particulars d’automòbils nous i s’ha d’incloure la despesa per jocs d’atzar.

2.3. ÀMBITS DE L’INDICADOR

2.3.1. Àmbit temporal

El període base o de referència és aquell on l’índex es fa igual a 100. L’últim canvi de base va ser el 2016, per tant, els altres índexs estan referits a aquell any. Cada cinc anys s’estableix el canvi de base i es realitza una revisió de la metodologia i la mostra i s’actualitzen les ponderacions. 

Mitjançant la fórmula de càlcul de ^[1] Laspeyres encadenat el període de referència dels preus varia cada any i és el mes de desembre de l’any immediatament anterior al considerat.

( [1] Índex de Laspeyres: Mesura agregativa de quantitats ponderades pels preus del període base. )

2.3.2. Àmbit poblacional i geogràfic

La població de l’índex inclou tota la població que resideix en habitatges familiars en Espanya. El que no es compta són les despeses de persones no residents ni de persones que viuen en llars col·lectives o institucions com serien convents, presons…

L’àmbit geogràfic el constitueix tot el territori nacional.

2.3.3. Camp de consum

Cada parcel·la de consum està composta per un o més articles en l’IPC. D’aquesta manera el canvi de preus d’aquests productes representarà la de tots els elements que integren la parcel·la.

El criteri per determinar quines parcel·les han d’estar incloses és tenir en compte totes les que superen un llindar mínim de la despesa total.

2.3.4. Desagregació funcional dels índexs

Els articles de la cistella de la compra estan agregats en subclasses, les quals estan en classes, que estan en subgrups i finalment els subgrups en grups.

Els grups que conformen l’IPC del 2021 són els següents:

2.4. DISSENY MOSTRAL

2.4.1. Selecció de municipis

Els municipis seleccionats han de cobrir el 30% de la població de la província i el 50% de la població de la comunitat autònoma. A més a més, cal que hi hagi representativitat geogràfica, poblacional i de la cistella. Per geogràfica ens referim al fet que és important que els municipis estiguin repartits per tota la província. La poblacional fa especial èmfasi en la representativitat dels municipis petits, mentre que la de la cistella significa que tots els municipis han de tenir articles de tots els grups.

2.4.2. Selecció de zones comercials i establiments

El nombre d’establiments que informen sobre els preus es calcula segons la ponderació de l’article i la variabilitat: a més ponderació i/o variabilitat, s’han de seleccionar més establiments.

És important que un establiment no concentri un gran nombre d’observacions de preus d’articles diferents, ja que si no la política de preus de l’establiment podria condicionar l’evolució de l’índex. Cal mencionar també que els centres comercials, hipermercats i supermercats gaudeixen d’especial atenció pel fet que es concentra molt volum de vendes. 

2.4.3. Selecció d’articles

Per tal que un article sigui seleccionat ha de complir els següents criteris:

• Els articles han de ser consumits habitualment per la població. – Han de tenir preus fàcilment observables.
• Han d’oferir garanties raonables de permanència en el mercat.
• L’evolució dels preus ha de ser similar a la de la resta dels articles de la parcel·la a la qual representen.

Per cada article és primordial especificar els factors determinants dels preus, com podria ser la unitat de mesura, el tipus d’envasament, la talla, la composició, la forma o les dimensions.

3.   DIFERENCIACIÓ EN EL CONSUM

Segons l’article “Are Millennials Different?”² el comportament de consum dels millennials difereix molt dels de les generacions anteriors. És una realitat que la població jove no consumeix els mateixos articles que la població més envellida. Les persones grans, de mitjana tenen més necessitats mèdiques i fan una despesa en sanitat més important. Però no només això, sinó que segurament aquest tipus de persones inverteixen més diners en alguns serveis com ara els hotels i dediquen menys diners a béns i serveis relacionats amb telecomunicacions… Per contra, les persones joves poden fer una despesa més gran en transport o begudes alcohòliques i tabac.

Com ja sabem l’IPC es té en compte en la fixació de les pensions, per tant, normalment les pensions es van modificant per tal que el poder adquisitiu dels pensionistes es mantingui. Si el nivell de preus augmenta i les pensions no s’ajusten, el poder adquisitiu baixarà. És a dir, si abans que pugés el preu amb 1000 € es podien comprar 500 pomes, ara es podrien comprar menys de 500.

El nostre interès sorgeix perquè l’IPC és un indicador per a tot el territori nacional, però sabem que hi ha diferències notòries entre joves i grans. És possible que el consum dels joves afecti l’IPC, i en conseqüència, a les pensions de la gent gran. Aquest efecte no sabem si és nul, positiu o negatiu.

Si el nivell de preus puja, les pensions també ho hauran de fer per tal que no es perdi poder adquisitiu. Ara bé, per exemple si el nivell de preus de productes sanitaris es manté estable, els pensionistes sortiran guanyant. En canvi, si l’IPC disminueix, mentre el nivell de preus dels articles seus més consumits augmenten, sortiran perdent. Anteriorment en cas d’inflació negativa el Govern deia que s’havia de tornar aquest guany en els anys següents, però des del 2021 s’ha establert que no es durà a terme.

Una possible solució davant aquest problema podria ser utilitzar un IPC especial pels jubilats a l’hora de canviar les pensions. Aquest nou indicador hauria de recollir la cistella de productes dels jubilats, d’aquesta forma s’aconseguiria que les variacions en les pensions de jubilacions s’ajustessin molt més a la realitat.

Un altre factor a destacar és que no només es veuen afectats els pensionistes pel fet de tenir un únic IPC per tota la població, sinó que el salari dels funcionaris d’igual forma està influenciat per l’IPC. A més a més, també ens preocupa l’existència de diferents nivells de renda, ja que tot i que el consum no serà el mateix, l’IPC serà idèntic per a tothom. Tot i que l’IPC és el mateix per totes les ciutats d’Espanya, el nivell de preus no variarà de la mateixa forma a totes les ciutats, ni tan sols canviarà igual als barris d’una mateixa ciutat. Això es deu al fet que no tota la població consumeix la mateixa cistella de productes, per exemple, en barris rics trobarem que la gent gasta proporcionalment molt més en oci que en els barris pobres.

Com a conclusió d’aquest apartat, hem de dir que el consum de tota la població és molt heterogeni i, per tant, quan intentem crear un índex de preus per a tots els habitants d’un país, n’hi ha alguns individus que sortiran guanyant mentre que d’altres perdran. Amb això no volem dir que s’hauria de fer un IPC especial per cada grup de persones, sinó que s’ha de tenir en compte aquest fet a l’hora de fer anàlisis amb l’IPC.

4.   PAPER DEL BANC CENTRAL EUROPEU

L’IPC és una manera de mesurar la taxa d’inflació d’una economia. El control d’aquesta inflació esdevé important perquè una estabilitat de preus protegeix l’ocupació i permet que els ciutadans confiïn en el fet que els seus diners valdran aproximadament el mateix demà. 

Una alta inflació pot comportar una espiral alcista de preus. Imaginem que ara els productes són més cars. Per tal de mantenir el mateix nivell de consum anterior demanarem que s’augmenti el salari. Ara bé, si l’empresa ha de pagar salaris més cars, apujarà el preu dels seus productes per compensar-ho. Per tant, si això ocórrer en moltes empreses els preus dels articles encara pujaran més, alimentant així l’espiral.

Els períodes de deflació o baixada de preus tampoc són desitjables perquè poden portar a una espiral baixista dels preus. Ara ens trobem en una situació on els preus descendeixen. Si es vol comprar una cosa i se sap que el preu està baixant, la compra s’ajornarà esperant que el preu sigui encara més econòmic. Si les empreses no venen, es veuran obligades a abaixar salaris o retallar les seves plantilles per afrontar la caiguda de la demanda, el que portaria a un augment de l’atur. 

Per tot això una funció primordial del Banc Central Europeu (BCE) és mantenir l’estabilitat de preus, que es produeix quan l’IPCH se situa en taxes pròximes al 2% a mitjà termini.

5.   ASPECTES A TENIR EN COMPTE AMB L’IPC

5.1. PREU DE LA BENZINA I L’ELECTRICITAT

Com ja sabreu l’IPC mesura el nivell de preus dels béns i serveis adquirits per les famílies espanyoles. La gran majoria dels productes i serveis que consumim, de forma directa o indirecta utilitzen petroli o electricitat, per tant, no és d’estranyar que un augment en el preu de qualsevol d’aquestes dues energies pugui arribar a afectar l’IPC. A continuació us deixem un gràfic del Fons Monetari Internacional³ en el que es pot veure quin és l’efecte d’un increment del preu del petroli sobre l’IPC. Es pot observar com un increment de l’1% en el preu mundial del petroli comporta un increment de l’IPC en el curt termini.

Una de les possibles causes d’aquest efecte és la pujada del preu del transport. Avui dia molta gent utilitza un vehicle personal per moure’s, així doncs, una pujada del preu del petroli es veurà reflectida en una pujada del preu de la benzina que els conductors han de pagar. Cal recordar que en les ponderacions de l’IPC que realitza l’INE, el transport significa un 12%, així mateix aquesta pujada en el preu del petroli es veurà reflectida amb molta força en l’IPC. A més a més, cal recordar que molts dels productes que consumim avui dia estan fabricats amb derivats del petroli, així doncs un augment en el preu del petroli pot encarir el preu dels inputs i això normalment deriva en un increment en el preu final del producte. 

En el cas de l’electricitat, podríem fer una anàlisi molt semblant. Tots els habitatges i empreses del país utilitzen electricitat en major o en menor mesura, així que un augment sobtat en el preu de l’electricitat es traslladarà com a un augment significatiu de l’IPC. 

5.2. LLISTAT EXACTE DELS ARTICLES QUE COMPONEN L’IPC

En la web de l’INE podem veure quines són les ponderacions i els grups que componen l’indicador. Tot i això nosaltres volíem saber exactament quins productes eren els que els treballadors de l’INE miraven per tal de calcular l’IPC. Des de l’INE ens van informar que aquesta informació és confidencial i que, per tant, no és accessible.

5.3. L’HABITATGE NO INCLÒS EN L’IPC

Una de les principals objeccions que es fan a l’IPC és que no inclou el preu de l’habitatge. Tot i això en la llista de ponderacions elaborada per l’INE ens trobem que en l’apartat 4 hi ha un apartat per l’habitatge que pondera el 13.58%.

Això es deu al fet que l’INE només comptabilitza la despesa de les famílies en el lloguer de l’habitatge, però no inclou aquelles famílies que han comprat una casa. Encara que una família estigui pagant una hipoteca, el preu d’aquesta no comptabilitza per res a l’hora de calcular en l’IPC. Al voltant d’aquest tema existeix una gran discussió, ja que hi ha països que comptabilitzen la compra d’habitatges en l’IPC mentre que d’altres no ho fan.

La raó principal per no incloure l’habitatge en propietat en l’IPC és que no és un pagament monetari directe. En moltes ocasions els propietaris no paguen per estar a la seva casa, simplement ja han pagat el que havien de pagar i no paguen res a ningú per viure en la seva pròpia casa. Una altra raó per no incloure el preu de l’habitatge en propietat dins de l’IPC és la pujada en la volatilitat de l’IPC. El mercat immobiliari té una volatilitat de preus molt alta, això faria que la variació en l’indicador dels preus de consum augmentés.

Per altra banda existeixen els detractors d’aquesta idea que pensen que l’IPC s’hauria d’incloure, ja que la hipoteca significa una despesa substancial per a moltes famílies. A més, s’ha de tenir en compte que a Espanya hi ha una gran fracció de persones que no viuen de lloguer, sinó que viuen en una casa en propietat. Segons dades de l’Idealista⁴, un 76% de les famílies espanyoles viuen en règim de propietat. Tot i això, la tendència és que cada cop hi hagi més persones que viuen de lloguer i no pas en propietat, així que podrem veure en el futur com la ponderació de la secció d’habitatge en l’IPC agafarà més importància.

En la majoria de països europeus ens trobem que no es comptabilitza el preu de l’habitatge en propietat, tot i que hi ha alguns països com Alemanya que tenen les seves matisacions. D’altra banda, hi ha països com els Estats Units, que sí que comptabilitzen el preu de l’habitatge en propietat, calculant el cost d’oportunitat. Per aquesta raó, hi ha certs grups que pensen que  l’IPC americà està sobrevalorat respecte a l’europeu.

Per finalitzar aquest apartat hem de dir que l’INE ofereix un índex molt semblant al de l’IPC que mostra les variacions del preu de l’habitatge, així doncs, no seria difícil incloure el preu de l’habitatge en propietat.

5.4. ESTACIONALITAT DE LES VARIACIONS MENSUALS DE L’IPC BASE 2016

A continuació us presentem dues gràfiques que corresponen a les variacions mensuals de l’IPC segons el mes i l’any.

Gràfica 1 

Gràfica 2 

Tal com podem observar, les variacions mensuals de l’IPC mostren tenir una certa estacionalitat. En altres paraules, podem dir que les variacions mensuals de l’IPC segueixen un patró previsible durant la sèrie temporal que hem triat. 

En la gràfica 1 observem totes les variacions mensuals des de l’any 2000 agrupades en un sol gràfic. Trobem que la variació té un màxim local en el mes d’abril, en els mesos següents hi ha una tendència a la baixa fins que tornem a trobar un altre màxim local en el mes d’octubre. Observem que aquesta tendència de les variacions mensuals de l’IPC tenen una forma de M i que aquesta tendència és persistent al llarg dels anys.

Amb aquestes dades, podem confirmar que hi ha un component estacional en les variacions mensuals de l’IPC. Ara el nostre objectiu és intentar determinar per què es dóna aquesta circumstància. Per tal de fer-ho analitzarem els 12 grups descrits a la introducció. Abans de donar les gràfiques i les dades, hem de tenir en compte que els grups que mostrarem a continuació no estan ponderats.

Després d’analitzar cada un dels 12 grups, hem trobat que n’hi ha 4 que ajuden a fer que l’IPC tingui una tendència estacional amb dos màxims locals. Els grups 5, 7 i 11 que corresponen a parament, transport i hotels, cafès i restaurants tenen una tendència estacional tal com podem veure a les gràfiques de l’apèndix. Però sense cap dubte el grup que aporta més variació a l’IPC és el grup número 3 que correspon al de vestimenta i calçat.

Gràfica 3

Taula 1

És important veure l’escala que s’utilitza en l’eix d’ordenades de la gràfica 3, ja que les taxes de variació van del 10% fins al -20%, percentatges molt alts en comparació amb la resta de grups, que tenen una variació molt menor. 

A la taula 1 mostrem un resum general de cadascun dels grups. El número de cada grup correspon amb el número del grup descrit en la introducció. Veiem com el tercer grup té una desviació estàndard molt gran en comparació amb la resta, així doncs, podem dir que  els preus d’aquest grup varien molt durant l’any. Amb la gràfica 3 observem que la variació en els preus d’aquest grup no és aleatòria sinó que segueix un patró molt fàcil d’identificar.

Aquesta variació tan alta es pot atribuir directament al fet que moltes empreses que es dediquen al sector de la vestimenta i el calçat ofereix rebaixes en els seus preus durant els mesos de gener i de juliol i això produeix que els preus durant aquests mesos baixin, mentre que a la resta de mesos els preus pugin. Tot i que aquest grup només té una ponderació del 6.4% dins de l’IPC, la seva variació és tan alta que pot arribar a alterar les taxes de variació mensual de l’IPC.

La resta de grups tenen una variació mensual en alguns casos gairebé nul·la o bé una variació tan petita que no podria arribar a modificar les taxes de variació de l’IPC.

6.   BIBLIOGRAFIA WEB

Informació general de l’IPC: 

1. https://www.ine.es/prensa/ipc_prensa.htm 
2. https://www.ine.es/metodologia/t25/t2530138_16.pdf

Base de dades:

https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=125473617

6802&menu=ultiDatos&idp=1254735976607  (secció “Índices nacionales de subgrupos”)

Kurz, Christopher, Geng Li, and Daniel J. Vine (2018). “Are Millennials Different?,” Finance and Economics Discussion Series 2018-080. Washington: Board of Governors of the Federal Reserve System, https://doi.org/10.17016/FEDS.2018.080.

Sangyup Choi, Davide Furceri,Prakash Loungani, Saurabh Mishra, Marcos Poplawski-Ribeiro (2017), “Oil Prices and Inflation Dynamics: Evidence from Advanced and Developing Economies”

Idealista News (2020): “Más de 3,4 millones de hogares viven de alquiler en España”  

7.   APÈNDIX